L’Andorra de Rafael Benet

Des de l’any 1954, arran de l’estudi que feu sobre l’autor dels retaules de Sant Joan de Caselles i de Sant Miquel de Prats, Rafael Benet mantingué amb Andorra uns estrets lligams fins, pràcticament, el seu traspàs l’any 1979.

El 1955, juntament amb Manuel Humbert, fou l’encarregat de restaurar i consolidar els frescos del segle XVI de la Casa de la Vall. Aquell mateix any ambdós iniciaren l’inventari del patrimoni artístic andorrà, tasca que els dugué a recórrer tot el país. El resultat d’aquest treball de camp fou la redacció d’un primer assaig de catalogació de tot el patrimoni artístic de les Valls, que esdevingué el primer intent seriós i sistemàtic dut a terme fins aleshores.

Posteriorment, el 1963, arran de la restauració del retaule de Sant Joan de Caselles, Benet descobrí una Majestat romànica en estuc del segle XII, adossada originàriament a un mural policrom. 

Tots aquests treballs obligaren Benet a passar llargues temporades a Andorra que ell aprofità també per interpretar pictòricament, com ell deia, «el difícil paisatge de les Valls».

Els darrers anys de la seva vida, Benet continuà sojornant al Principat, ja no per restaurar o inventariar el seu patrimoni, sinó per pintar-hi.  

Fruit d’aquestes estades allí, la fundació tenia catalogades fins ara trenta-dues obres realitzades entre els anys 1955 i 1977. Ara, però, s’ha descobert una altra obra -fins ara inèdita, doncs- de temàtica andorrana.

Es tracta de l’oli sobre tela que Benet mateix va titular Primavera a Andorra la Vella, pintat el 1959, de mides 55 x 46 cm i que ha estat catalogat per la fundació amb el núm. 59.0.13.

És una vista del pla d’Andorra la Vella, molt similar a la que realitzà el 1956 (cat. 56.0.01). Visió «en plongeon» des del desaparegut Hotel Mirador, on Benet s’hostatjà gairebé tots aquells anys. En primer terme, la borda Casadet i els prats que l’envoltaven, avui dia desapareguts, transformats en innombrables construccions i vials que s’hi han anat bastint. Al darrere, el riu Valira i, al fons, la Comella i els cims nevats de la contrada.